Hi ha dos grups de pares, els que saben comportar-se i aprofiten el partit del cap de setmana per acompanyar al seu fill/a i gaudir de l'activitat que realitza, i els pares mànagers. Anem a parlar d'aquests últims. Els pares mànagers volen que el joc es desenvolupi com a ells els agradaria, sortint-los la vena d'entrenador, que els nois/es juguin segons les nostres preferències.
Quan veuen un partit, no veuen un grup de nois desenvolupant-se i divertint-se sinó, que en la seva mutació personal, transformen això en un grup d'adults en petit en una lluita per emportar-se el triomf, sense importar el que costi. Sembla que vulguin satisfer el seu propi ego i subsanar o arreglar les seves frustracions personals amb l'activitat del fill. A aquest grup de pares se'l tindria que preguntar si prefereixen que al seu fill se li eduqui en valors mitjançant una pràctica esportiva o l'únic que val és guanyar.
La presencia dels pares durant els partits tindria que servir per que el seu fill veiés que l’interessa el que fa, no per convertir-se en jutge de tot el que succeeix. La pregunta és, com es comporten aquests pares? De la mateixa manera que els agradaria que ho facin els seus fills? ELS NOIS/ES NECESITEN MODELS DE COMPORTAMENT, NO CRÍTICS ESPORTIUS.
Com a entrenador del club, demano la col·laboració del grup de pares dels nostres equips per evitar sentir vergonya en les pistes reproduint aquest tipus de personatge gens beneficiós per la pràctica esportiva dels vostres fills. Gràcies.
Quan veuen un partit, no veuen un grup de nois desenvolupant-se i divertint-se sinó, que en la seva mutació personal, transformen això en un grup d'adults en petit en una lluita per emportar-se el triomf, sense importar el que costi. Sembla que vulguin satisfer el seu propi ego i subsanar o arreglar les seves frustracions personals amb l'activitat del fill. A aquest grup de pares se'l tindria que preguntar si prefereixen que al seu fill se li eduqui en valors mitjançant una pràctica esportiva o l'únic que val és guanyar.
La presencia dels pares durant els partits tindria que servir per que el seu fill veiés que l’interessa el que fa, no per convertir-se en jutge de tot el que succeeix. La pregunta és, com es comporten aquests pares? De la mateixa manera que els agradaria que ho facin els seus fills? ELS NOIS/ES NECESITEN MODELS DE COMPORTAMENT, NO CRÍTICS ESPORTIUS.
Com a entrenador del club, demano la col·laboració del grup de pares dels nostres equips per evitar sentir vergonya en les pistes reproduint aquest tipus de personatge gens beneficiós per la pràctica esportiva dels vostres fills. Gràcies.
Pep Garcia, entrenador del sènior i cadet femení de la UDT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada