dimecres, 21 de gener del 2009

BÀSQUET L´ARBOÇ 71- LOGÍSTICA CÁNDIDO UD TORREDEMBARRA 81

Els set espartans supervivents de la gran Esparta avui han lluitat contra el gran invasor que gairebé ens doblava en el número de jugadors.
Amb les baixes de Carlos i Roger com a júniors per lesió i dels sèniors Edu E. també per lesió, més a última hora la impossibilitat de Marc Roura de no poder assistir al partit per un sopar familiar, han deixat l’equip bastant tocat per afrontar el partit contra l’Arboç.
Durant gairebé tot el partit s’ha anat per sobre al marcador de 6 o 7 punts però ha estat als últims 15 minuts quan s’ha començat a veure que era possible assolir la primera victòria com a visitant.
Durant aquests minuts s’ha arribat a tenir uns avantatges superiors als 14 punts en moltes ocasions.
Cal destacar el bon treball defensiu, que a més d’aconseguir rebots defensius s’han recuperat moltes pilotes fruit de la bona defensa, tot això, afegit a l'encert global de l'equip, ha fet molt de mal a L'Arboç.

Partit clar i sense cap incidència entre jugadors, ni arbitral ni cap problema al partit.

UDT (18+17+24+23) Sergi S. 26 (2 triples), Ezequiel 17, Manolo R. 12, Edu C. 11(3 triples), Eloi R. 9 – el 5 inicial – Javi S., Diego J. 7.
Tirs lliures: 11 de 22, un 50% d'efectivitat.
Faltes personals: 15

L’Arboç(21+8+17+25)
Tirs lliures: 6 de 14 un 42,8 % d'efectivitat.
Faltes personals: 19

Òscar Mataix - Entrenador del sènior masculí Logística Cándido UD Torredembarra

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats espartans!!!!
Per fi ha arribat la victoria fora de casa.
Amb esforç i ganes podeu aconseguir moltes més.

Anònim ha dit...

enhorabuena!!! nos vemos el viernes! a cuidarse ;)

PJ#7

Anònim ha dit...

Hola colegas.
com a unic espectador i unic testimoni del partit puc assegurar que el que diu l'Oscar es cert, ells eren 12 i nosaltres 7, feia molt fred, pero el partit va esser molt correcte en tot moment, pero renoi "quina trempera" ja que en l'ultim quart les ventatges es mantenien i al final varem guanyar.
Els nostres van jugar molt seriosament i concentrats en tot moment no van haber-hi "pajaras" en cap dels 4 quarts i crec que el ritme del partit el varem marcar nosaltres, ja que ells suposo que al veure a quatre "arreglegats", van pensar que el partit el guanyarien desde el vestidor.
En fi va valdre la pena passar fred per veure la 1º victoria fora del nostre terreny i encara que no ho vaig parlar amb ningú a tots els jugadors i entrenador els hi vaig notar l'alegria produida per la victoria. Ara toca guanyar a Mora, pero no ens confiem, que tots sabem el que va passar a Valls. Vinga pit i collons d'una vegada i a repetir-ho.
Quim.