dimecres, 29 d’octubre del 2008

REFLEXIONS EN VEU ALTA

El nostre afany per defensar i/o protegir els nostres fills fa que massa sovint entrem a jutjar la tasca dels professors, en el cas dels estudis, i dels entrenadors, en el cas del bàsquet. En el bàsquet, a part de l’entrenador, molts cops jutgem també la figura del coordinador i la tasca dels companys, junta, àrbitres, ... Posats a jutjar ho jutgem tot i a tothom, però oblidem que primer hauríem de jutjar els nostres fills així com la nostra actitud en relació a com els hem educat.
Si critiquem l’entrenador davant dels nostres fills l’únic que aconseguim és desautoritzar-lo, i això sempre acaba provocant que el nostre fill no li faci cas. Hem de tenir present que la pràctica del bàsquet és un complement a l’educació.
Quan ens sembla que l’entrenador i/o el director tècnic no actua correctament o pren decisions que per nosaltres no són encertades, tenim dues opcions: parlar amb ell sense que el nostre fill estigui al davant o canviar de club quan acabi la temporada, és un dret que tots tenim i potser en un altre lloc trobarem el que ens manca a Torredembarra.
No demano que tots estiguem d’acord en tot, ja que la discrepància pot arribar a ser bona i ajudar-nos a créixer com a club esportiu, a nivell social i competitiu. Però suposo que tots estarem d’acord en que això no pot justificar mai la mala educació i la grolleria, tot i que només sigui per part d’una persona.

MALGRAT LA BOIRA CAL CAMINAR

PS: per la meva part deixo ja el tema com a finiquitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Creo q este tema se tiene q cerrar x esta vía. Si quien escribiese esos comentarios todavia tiene algo por decir, q lo haga directamente con quien crea, q aki solo creemos en el buen royo y en nuestro deporte.

Visca la torre y a pelear por dejar nuestro nombre lo más alto posible! #55

Anònim ha dit...

esk mas bajo no s puede dejar..